Aquí teniu les aportacions del Carles i el Josep Mª:
CARLES VENTURA
Tinc el goig de presentar aquest llibre fruit del treball i la inspiració del meu col·lega en Paco Grande. Amb ell comparteixo no només una manera d’entendre la praxis en la psicoteràpia sinó també un sentiment profund pel misteri de l’existència.
La nostra vida, la vida de tothom, sura en un mar que no poden arribar a copsar en la seva veritable naturalesa. Com diu en Marius Torres: O Pare de la nit, del mar i del silenci! La nit, el mar i el silenci son símbols d’una profunditat insondable, inabastable. I aquest és un dels temes cabdals del “Sanatori de l’ànima”. Com apropar-nos al Misteri? Com anar des de la nostra vida trivial i quotidiana a la vida profunda arrelada a l’ànima?
Com es veu en el llibre, cada camí és únic i no hi ha receptes. Ho veiem en els diversos personatges de la història. Cadascun d’ells te la seva idiosincràsia i el seu ritme. A més, la trama del procés que viu el protagonista està teixida amb certs esdeveniments, que misteriosament compassats van dibuixant les notes d’una melodia, que suaument arriba al nostre enteniment. La trama està teixida per esdeveniments que anomenem sincronicitats. Aquests son enigmàtics senyals plens de sentit que creuen el nostre camí. Però sovint acostumem a estar distrets.
En aquests senyals sincronístics trobem la confluència significativa d’un factor interior (un somni, un estat d’ànim, un pensament..) amb un esdeveniment exterior, i ambdós, allò interior i allò exterior, coincideixen en el sentit, i quan això passa la nostra ànima trontolla plena d’admiració pel sentit de la vida.
Aquest llibre expressa de forma lúcida un itinerari: El procés del desvetllament interior. En tot el llibre es respira el fet experiencial de que som artífex i no som artífex d’aquest procés, depèn i no depèn de nosaltres.
Aquesta apertura a allò nou, el desconegut, a allò que fins i tot pot contradir la nostra lògica racional, no és gens fàcil perquè tendim a donar un alt valor psicològic a las idees que ens son familiars i ens donen seguretat.
Allò desconegut arriba al protagonista del llibre quan es troba de sobte amb el rostre de la mort i comença a palpar els límits amb que la nostra natura es veu confrontada: La nostra vida té data de caducitat. Veure de prop el rostre de la mort no deixa indiferent a ningú. Malgrat això, la inèrcia d’allò quotidià és tan gran que podem tornar a estar distrets. La polifacètica vida no autèntica ens atrapa i arrossega. En la crisi que pateix el protagonista, la mort és una imatge interior, alhora que un símptoma i un símbol. I és real perquè és efectiva, mobilitza. La vida autèntica però esmorteïda del protagonista, és convocada i va travessant les múltiples defenses del jo petit fins arrelar en una nova quotidianitat que contempla alhora la vida terrenal i la inabastable profunditat del Ser. I la força que convoca la vida autèntica és la mort. Vida i mort. No podem entendre l’una sense l’altra. No pot existir l’una sense l’altra.
Hi ha persones que estan mortes en vida i altres que viuen en la mort. A l’inici, el protagonista, en certa manera, està mort en vida. Per altra banda, podem afirmar que Màrius Torres és viu en la mort. Quan un està mort en vida, sovint cal acabar de morir en vida, és a dir, hem de tocar fons. Malgrat nosaltres mateixos, al llarg de la nostra vida és convenient i necessari morir. I en la història del protagonista i també en la nostra pròpia, veiem com aquell que viu en la mort, el poeta, pot despertar la força necessària per morir en vida. I aquest morir en vida, que el poeta expressa de forma sublim i contundent quan diu: “Ara és temps de morir, que la vida es reforça”, (aquest morir en vida) és la capacitat de transformació que es fa palesa en aquesta història novel·lada i alhora real que en Paco Grande ha volgut compartir amb nosaltres.
JOSEP Mª ORDUÑA
En Paco Grande és un Amic, un bon Amic, a qui li vull agrair que m’hagi convidat a estar aquí avui entre vosaltres. Un amic que ha estat doblement arriscat: per tenir el valor d’escriure un llibre, i per tenir el valor de convidar-me a fer aquesta part de la presentació. Arriscat i agosarat… com la vida mateixa!!
Us animo a la lectura d’aquest llibre (bé, prèvia adquisició) perquè en ell hi han les claus de la veritable sanació humana. És cert, en el món del treball la possibilitat d’emmalaltir és propera i certa. La fissura entre: el que som, i el que moltes vegades ens toca fer; les nostres expectatives, i les decepcions que ens porta el treball; la personal manera d’ésser, vers la cultura del lloc; els nostres valors vitals en rel·lació amb la supervivència exigible que a voltes qüestiona aquests valors; l’expressió oberta i sincera de nosaltres mateixos, vers el control, la vigilància i la supeditació del sistema establert, entre altres, provoca, si hom no sap gestionar-ho bé, que la nostra ànima, el nostre esperit i el nostre cos s’afebleixin i trontollin.
El llibre d’en Paco, aquest llibre, ens porta algunes receptes, algunes píndoles, que si les prenem amb cura, poden evitar-nos de caure en l’ensurt i atzucac de la malaltia. Quan el llegiu les anireu descobrint, i de ben segur de manera suau, però ben clarament definides. Jo, si hem permeteu, dins la meva “practicitat sintètica” n’he fet un resum.
Són 12 píndoles essencials que el llibre ens suggereix:
- NO FER MAI UNA FEINA A CONTRACOR, i menys que et repel·leixi. Com a mínim sàpigues acceptar el que tens ara, i veure-li la part positiva (que sempre hi és).
- TENIR UN PROPOSIT COHERENT AMB ELS VALORS PERSONALS: perseguir el somni, allò que ens il·lusioni, essent fidels a les necessitats profundes.
- DEDICAR-NOS TEMPS PER FRUIR DE LA VIDA, i per pensar en nosaltres. Temps per “badar” i “no fer res”. Connexió amb la natura, com a font primigènia de saviesa.
- ÈXIT I FRACÀS COM A CARES DE LA MATEIXA MONEDA. Els dos van de la mà, i no cal que et sentis un super-heroi per l’èxit tingut, i al poc, un desgraciat per el fracàs obtingut. Tu no ets ni una cosa ni l’altre, en el terme mig hi ha la veritat, i una gran font d’aprenentatge com el “rellotge de sol” del llibre.
- OBRIR EL COR, MIRAR DINS, I DEIXAR-SE INTERPEL·LAR PER LA VIDA. Estar atent a tot el que pasa, a les nostres coincidències i a les grans causalitats que ens provoquen. Obrir-se al mon i a gent diversa. Fora la rutina!!
- DIRIGEIX PERSONES, RELACIONA'T AMB ELLES, DE LA MATEIXA MANERA QUE/COM VOLDRIES HO FESSIN AMB TU. Amb el mateix respecte, cura, atenció i exigència que et donis a tu mateix.
- OPTIMISME I POSITIVITAT. APRENDRE A ENRIURE-SE´N D’UN MATEIX!!! Saber prendre’s un xic a broma. No patir per res. Ocupar-se’n i no preocupar-se’n. Una mica nen... perquè no?
- SENZILLESA I NATURALITAT EN ELS FETS QUOTIDIANS DEL TREBALL. El camí d’allò petit, senzill, fresc. Ni grans esquemes grandiloqüents, ni despeses innecessàries, ni malbaratar recursos (i encara menys si són dels altres).
- ACCIÓ SERENA. Treball calmat i serè, amb agilitat i rapidesa de pensament, complementades per l’acció eficaç i resolutiva. Calma i acció combinades.
- ACCEPTA I DEIXARÀ DE RESISTIR-SE. Si ens resistim, no fluïm, i això estimula la persistència d’allò mateix. Resistir es afrontar, posar energia en la defensa i es obrir escletxes per hom “perd”.
- FER DE LA MÚSICA, LA DANSA, L’ART, LA POESIA, LA LECTURA... EL POU D’ON TREURE ENERGIA. Són eines per recollir connexió amb la Vida, i d'on extreure experiències i solucions a situacions del treball.
- FER EL QUE SENTIS CAL... FINS EL DIA EN QUE JA NO CALGUI FER-HO!!! I a partir d’aquell punt saber renéixer, deslliurat d’allò que et pugues lligar, deslligat del personatge. No hi ha res mes efímer que la vida professional, i malgrat això l’hem de viure amb plenitud i fermesa, fins que ens calgui dir adéu, satisfets del que aquí haguem fet.
SEMPRE A LA FOSCA, HI HA UNA COSA CLARA.... SEMPRE!!!
Aquest llibre!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario