viernes, 10 de mayo de 2013


PRESENTACIÓ DE L'AMIC CARLES DALMAU DE L'ACTE SOBRE EL SANATORI DE L'ÀNIMA A LA UNIVERSITAT PERE TARRÉS
 
Bona tarda a  tothom.

Després de la que crec que podem convenir  que  és la  festa major de primavera de la  cultura  catalana”, en la que  vam poder felicitar-nos,  regirar  llibres de tota  mena i  finalment  triar i regalar el  mes adient a la persona estimada us agraeixo  de tot cor que hàgiu  fet  espai  en la vostra  agenda per venir  fins  aquesta  universitat  per espai d’ una horeta  llarga.  Us  demano  que us  ho prengueu com si  els que hem col·laborat en  l’organització  us regaléssim  una  rosa  de  San Jordi

Si,   una  rosa vermella  en senyal i com a símbol d’estimació, apreciï  i per  l’amistat  que  ens tenim  uns  i altres.  I  perquè  entre nosaltres  hi ha  algun vincle   relacionat a la cultura  al  pensament  o a l’espiritualitat, com ja  es  deia  a la convocatòria  que  us vàrem enviar.

Entre nosaltres  veig  persones  amb  les que  mantinc  algun tipus de  vinculació personal:  familiar, amical i   professional  ja sigui de l’àmbit de l’advocacia, de la Mediació o del Counseling i el creixement  personal o  be  de  l’Ajuntament de Sant Boi  i del  ForumSD de Síndics i defensors, del  (PUGG) programa  universitari de la gent  gran, ex-alumnes   o de l’Uned  i de l’Uned-Sénior, també amics  de causes  culturals de l’Òmnium  C o de  SOM Fundació   i de l’escola on fins fa un any  vam anar  fills i pares. Uns, el fills  en qualitat d’operaris  actius,  quina  matèria  gris  i ànima calia  transformar i valoritzar i altres, els  pares  en qualitat de proveïdors de la logística  i  col·laboradors  necessaris per la important  tasca  educativa i transformadora de les  persones.

D’un temps  ençà,  penso que    els  llibres  tenen l’estrany  poder de  seleccionar  als lectors. No som nosaltres  els que escollim  quin llibre llegir i quan  llegir-lo sinó que, misteriosament,  “sincrònicament”  que  dirien els jungnians,  són els llibres  els que ens  escullen com a lectors.

El pensament que acabo d’expressar  pot  semblar  estrany però  quan una  vegada i  una altra, un te la sensació que   els llibres, o  el seu autor  en escriure’l ho feia  pensant  en un mateix,  quan   sembla que  els  arguments, la  trama, el  discurs  i les  digressions dels assajos  s’ajusten  al que un viu, sent,  pensa  o creu que  necessita  en aquell  precís  moment de la seva  vida, i  quan aquesta  sensació  i  aquest  pensament  són  recurrents,  no es extravagant  concloure  que de  casualitats segurament n’hi  ha –diguem-ho  així- però el que és  segur és que hi  causes. Moltes més  causes que les que habitualment percebem.

Els  efectes, – el llibre  escollit suposadament de forma  atzarosa o com expressió externa d’un acte de la voluntat,  son  fruit  d’unes causes.  I les  causes deriven d’unes  altres  causes i així  successivament: Causa causae est causa causati  ( La causa de la causa es  causa  del  causat) diu la màxima llatina.

Aquesta  idea  sobre les causes profundes i –normalment- ocultes que  operen  en el   quotidià procés d’elecció d’un llibre,  o en tantes  i tantes  situacions  normals i quotidianes,    és  el  que  també em  succeí  en relació  al llibre sobre  el que  aquest vespre  tindrem el  plaer de   conèixer  i  compartir.   En llegir-lo, en saber  d’ell, vaig  sentir i després  vaig pensar  que  se m’ajustava  com un guà a la  ma.  Era  el que necessitava  en aquell  moment de la  meva  vida...  i  conèixer  al “poeta” la situació vital  en que  escrigué algunes  poesies i  esbrinar  les interpretacions  i meditar-les  en el  silenci ambiental  propiciat...  va ser  un... com dir-ho ... un  descobriment ... 

Després, he  retornat  al llibre uns  quantes vegades... he  llegit  quelcom de  Marius Torres,  de  Joan Sales  i  del  mestre  C G  Jung...  i tot va  ajustant-se, tot va relligant ...

El  Llibre; com comentava en la  breu ressenya  que  vaig  publicar  a les  xarxes, el libre    es titula  EL SANATORI DE L’ÀNIMA,  Una teràpia poètica amb Màrius Torres  i va  esser  editat  per   Pagès editors  el 2010. Avui podrem conèixer-lo  de  primera  ma, de  qui  el va  concebre, escriure i  el  que  millor  pot   introduir-nos  en els  continguts  del  mateix i interpretar-nos  en allò suggerit, en allò que no està escrit.

Així  doncs, disposem-nos   a  treballar l’ànima de la  mà del poeta i del seu  intèrpret, que  com un afinador d’instruments musicals sap retornar-l’s-hi  l’ús adequat, el so propi  i la menystinguda i implícita capacitat  harmònica en el conjunt o sistema. Els que  ens dediquem professionalment a  “parlar i dialogar  amb persones”, sabem com d’important   són els mots i  les paraules,  i la  poesia n’és un exponent  màxim. Així doncs  abans de   presentar-vos  a  en Paco  Grande...   he  demanat a  tres  amics  que   en recitin  tres poesies del  Màrius Torres, son poesies  escrites  al Sanatori de l’Ànima, a l’antic  Sanatori de  Tuberculosos  del Puig d’Olena, les tres  son del  1937...

No hay comentarios:

Publicar un comentario