PRESENTACIÓ DE L'AMIC CARLES DALMAU DE L'ACTE SOBRE EL SANATORI DE L'ÀNIMA A LA UNIVERSITAT PERE TARRÉS
Bona tarda a tothom.
Després de la que crec que podem
convenir que és la
“festa major de primavera de
la cultura catalana”, en la que vam poder felicitar-nos, regirar
llibres de tota mena i finalment
triar i regalar el mes adient a
la persona estimada us agraeixo de tot
cor que hàgiu fet espai
en la vostra agenda per
venir fins aquesta
universitat per espai d’ una
horeta llarga. Us
demano que us ho prengueu com si els que hem col·laborat en l’organització us regaléssim
una rosa de San
Jordi
Si, una
rosa vermella en senyal i com a
símbol d’estimació, apreciï i per l’amistat
que ens tenim uns i
altres. I perquè
entre nosaltres hi ha algun vincle
relacionat a la cultura al pensament
o a l’espiritualitat, com ja
es deia a la convocatòria que us
vàrem enviar.
Entre nosaltres veig
persones amb les que
mantinc algun tipus de vinculació personal: familiar, amical i professional
ja sigui de l’àmbit de l’advocacia, de la Mediació o del Counseling i el
creixement personal o be
de l’Ajuntament de Sant Boi i del
ForumSD de Síndics i defensors, del
(PUGG) programa universitari de
la gent gran, ex-alumnes o de l’Uned
i de l’Uned-Sénior, també amics
de causes culturals de
l’Òmnium C o de SOM Fundació
i de l’escola on fins fa un any vam anar fills i
pares. Uns, el fills en qualitat
d’operaris actius, quina
matèria gris i ànima calia
transformar i valoritzar i altres, els
pares en qualitat de proveïdors
de la logística i col·laboradors necessaris per la important tasca
educativa i transformadora de les
persones.
D’un temps ençà,
penso que els llibres
tenen l’estrany poder de seleccionar
als lectors. No som nosaltres els
que escollim quin llibre llegir i
quan llegir-lo sinó que,
misteriosament, “sincrònicament” que
dirien els jungnians, són els
llibres els que ens escullen com a lectors.
El pensament que acabo
d’expressar pot semblar
estrany però quan una vegada i
una altra, un te la sensació que
els llibres, o el seu autor en escriure’l ho feia pensant
en un mateix, quan sembla que
els arguments, la trama, el
discurs i les digressions dels assajos s’ajusten
al que un viu, sent, pensa o creu que
necessita en aquell precís
moment de la seva vida, i quan aquesta
sensació i aquest
pensament són recurrents,
no es extravagant concloure que de
casualitats segurament n’hi ha
–diguem-ho així- però el que és segur és que hi causes. Moltes més causes que les que habitualment percebem.
Els efectes, – el llibre escollit suposadament de forma atzarosa o com expressió externa d’un acte de
la voluntat, son fruit
d’unes causes. I les causes deriven d’unes altres
causes i així successivament: Causa causae est causa causati ( La causa de la causa es causa
del causat) diu la màxima
llatina.
Aquesta idea
sobre les causes profundes i –normalment- ocultes que operen
en el quotidià procés d’elecció
d’un llibre, o en tantes i tantes
situacions normals i
quotidianes, és el
que també em succeí
en relació al llibre sobre el que
aquest vespre tindrem el plaer de
conèixer i compartir.
En llegir-lo, en saber d’ell,
vaig sentir i després vaig pensar
que se m’ajustava com un guà a la ma.
Era el que necessitava en aquell
moment de la meva vida...
i conèixer al “poeta” la situació vital en que
escrigué algunes poesies i esbrinar
les interpretacions i
meditar-les en el silenci ambiental propiciat...
va ser un... com dir-ho ...
un descobriment ...
Després, he retornat
al llibre uns quantes vegades...
he llegit quelcom de
Marius Torres, de Joan Sales
i del mestre
C G Jung... i tot va
ajustant-se, tot va relligant ...
El Llibre; com comentava en la breu ressenya
que vaig publicar
a les xarxes, el libre es titula
EL SANATORI DE L’ÀNIMA, Una
teràpia poètica amb Màrius Torres
i va esser editat
per Pagès editors el 2010. Avui podrem conèixer-lo de
primera ma, de qui el
va concebre, escriure i el
que millor pot
introduir-nos en els continguts del
mateix i interpretar-nos en allò
suggerit, en allò que no està escrit.
Així doncs, disposem-nos a treballar l’ànima de la mà del poeta i del seu intèrpret,
que com un afinador d’instruments
musicals sap retornar-l’s-hi l’ús
adequat, el so propi i la menystinguda i
implícita capacitat harmònica en el
conjunt o sistema. Els que ens dediquem
professionalment a “parlar i
dialogar amb persones”, sabem com
d’important són els mots i les paraules,
i la poesia n’és un exponent màxim. Així doncs abans de
presentar-vos a en
Paco Grande... he demanat a
tres amics que
en recitin tres poesies del Màrius Torres, son poesies escrites
al Sanatori de l’Ànima, a l’antic
Sanatori de Tuberculosos del Puig d’Olena, les tres son del
1937...
